Deures

11.Busca en el text llatí de Numa Pompili de la pàgina anterior les paraules de les quals han derivat els mots catalans seguents:

a) Legislació-Legislatiu-Legítim    Leges
b)Còmput-Computadora-Computar   Computatione
c)Temple-Templet  Templa
d)Secundari-Secundar-Segon  Secundus
e)Dècada-Desena-Decenni  Decem

deures de llatí

ejerici 11 pàgina 17 11)Bsca en el tex llatí de Numa Pompili de la pàgina anterior les paraules de les quals han derivat els mots catalans següents. a)Lislació-legistaltiu-legítim = leges b)Cmput-computadora-computar = computatione c)Tmple-templet = templa d)Sendari-secundar-segon = secundus e)Dècada-desena-decenni = decem

Kada anio se be ke eV maV i maV difisil. Pero no debe ekstraniarnoV, kresemoV i kon

nosotroV a de kreser nuestra intelicensia. Este anio tenemoV un proiekto mui

importante, el trabaco de inbestigasion. Se trata de haser un trabaco eskrto i

oral sobre un tema oricinal. Io e eskocido el tema de la kaza de broucaV.

EV un tema emosionante, tiene un poko de misterio, istoria i arte. OV preguntareiV ke pinta el arte aki, poueV bastante. ArtistaV komo Goia tienen kuadros famosisimoV i buenisimoV sobre el tema. Espero ke el curado balore mi oricinalidad i leV guste.

akest estiu h anat de bakanseV per tota la bella Italia i el soud de FranVa. el primer dia bem biatgar arribant a Monako i al arribar la nit ben dormir a Labanua, Genoba. al dia segouent bem comenVar per beure Portofino, un bellisim port. meV tard bem anar a parar a Pisa on em baig mengar ouna pizza. per la tarda-nit enV bem situar-nos a Siena. la nit la bem pasar al Llak Trasimeno. al terser dia bem anar a Fihsole, al Mouseu Etrusk. per la ora de sopar o bem anar a parar a San Gimignano. a el alba del kuart dia bem bisitar la siutat de Firenze, per a mi la siutat meV maka de Italia. Baig pouiar el Kampanile de Giotto, entrar al Palatzzo Bekio i kreuar el riu Arno, pero el millor edifisi, el meV espektakular, eV el Battisterio di San Giobanni. la bisita a la isola Magiore del Llak Trasimen ba ser tranquila i per la tarda bem anar a parar a Kortona, on eV ba rodar la pelikula <<Sota el sol de la Toskana>>. al dia seguent, abans de anar a Roma, bem passar per Montepoulciano. ara si, A Roma bem estari doV dieV. bem beure elV mouseuV batikanoV, Kappella Sikstina e Basilika di San Pietro. per la tarda bem anar a la Fontana di trebi, Al panteo de Agripa, a la piazza nabona. al segon dia bem anar al Forum, al Kirk Roma, a la Buoka della Berita. el dia de Pompeia ba ser espectacular, podies saber kom era la sokietat de akella epoka. Bologna ba ser tranquil.la, tot i ke i abia molt ambient, kuan ens bem anar de Italia baig saber des del primer moment que tornare.

Després de tot un llarg curs d'institut, per fi va arribar el moment e les vacances. Recordo que el primer dia ja estava planejant tot l'estiu molt il·lusionada, encara que sempre ens proposem o volem fer coses que o no ens dona temps, o al final acabes planejant-les però però no les fas. El cas es que el mes interessant que vaig fer durant el Juliol, va ser anar dues vegades a dos parcs d'atraccions, però el que esperava amb més ganes de tot l'estiu era anar al poble. Normalment vaig amb els meus pares a principis d'Agost i ens quedem fins a finals, l'únic que faig durant tot el mes és sortit de festa i anar a la piscina, però són les vacances que no canviaria per res en món.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Indoeuropeo y sus familias lingüísticas

Arbre genealògic de l'indouropeu
Actividad interactiva: texto a completar sobre el latín y el indoeuropeo.
Sopa de letras con lenguas  -  Asociación de lenguas con su familia - Sopa de letras con los nombres de los casos indoeuropeos.
Cuestionario de múltiple opción sobre el indoeuropeo
Fuente: EducaPlay

Fuente: EducaPlay

Mapa de llengües d'Europa numerades

Clicar aquí per veure mapa de llengües romàniques

Mapa de llengües romàniques numerades

Obtenció de la graduació i superació de l'etapa

ORDRE

EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5155/1049705.pdf

http://educacio.gencat.cat/documents/PC/GestioAcademica/Orientacions_avaluacio_ESO.pdf

Article 14

Superació de l’etapa i títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria 

14.1 En el quart curs, en la sessió d’avaluació final, l’equip docent ha de decidir sobre l’acreditació de l’etapa.

14.2 L’alumnat que en finalitzar l’educació secundària obligatòria hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria.

14.3 L’alumnat que hagi superat totes les matèries de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria cal haver assolit la capacitat d’utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials a Catalunya.

14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.

14.5 Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també els criteris d’avaluació específics del programa.

14.6 A l’alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria se li ha d’expedir un certificat d’escolaritat, on han de constar els anys d’escolarització, les matèries cursades i les qualificacions obtingudes.

14.7 Els centres docents han d’organitzar anualment proves per superar les matèries pendents d’avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa. S’hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim de cinc matèries pendents d’avaluació positiva.