domingo, 30 de noviembre de 2014

Mitos Pablo y Albert

                                     Mito de Pandora



Zeus ordenó que Hefesto modelara una imagen con arcilla, con figura de encantadora doncella, semejante en belleza a las inmortales, y le infundiera vida. Pero, mientras que a Afrodita le mandó otorgarle gracia y sensualidad, y a Atenea concederle el dominio de las artes relacionadas con el telar y adornarla, junto a las Gracias y las Horas con diversos atavíos, a Hermes le encargó sembrar en su ánimo mentiras, seducción y un carácter inconstante. Ello, con el fin de configurar un "bello mal", un don tal que los hombres se alegren al recibirlo, aceptando en realidad un sinnúmero de desgracias.





Eucalion y pirra

Zeus decidió finalizar la Edad de Bronce con un gran diluvio, Deucalión y Pirra sobrevivieron gracias a que Prometeo le advirtió a su hijo, y este construyó un arca. Cuando cesó el diluvio, Zeus, complacido por la piedad de Deucalión, le concedió el poder de repoblar la tierra arrojando rocas que se convertían en hombres. Las rocas que arrojaba Pirra se convertían en mujeres.







martes, 25 de noviembre de 2014

Rabab y Ainoa


Eric Olivé y Alex Ruiz


Rabab i Ainoa


Rubén González y Víctor vega




sujeto+verbo copulativo+atributo

Alex Ruiz y Eric Olivé


Ainoa Lamor y Rabab Omayr


Tomás Orellana y Eva Julià




La oración esta divivda en 2 frases, es una oración copulativa porque el verbo es ser.

FRASES, DAVID Y JESÚS.

                                                   verbo copulativo+sujeto+atributo

Práctica de clasificación de oraciones















Oración copulativa porque tiene Sujeto + Verbo copulativo + atributo

miércoles, 12 de noviembre de 2014

Comentari d'un fragment

 Aquest fragment correspon al Cant I de La Ilíada, que és Homer el seu autor, va ser escrita entre els segles IX - VIII aC. L'obra era de tradició èpica, i els aedes cantaven els seus versos. El fragment és narrat en tercera i primera persona en versos hexàmetres.
 El llenguatge emprat en tota l'obra d'Homer (La Ilíada i L' Odissea) és arcaic, del dialecte Jònic; és un llenguatge literari, artificial, ja que la gent no parlaba amb aquestes formes. Les traduccións que tenim en català, tant la versió de Carles Riba com la de Miquel Peix, ens donen un aire arcaic donat per l'us d'un llenguatge clàssic i amb diferents formes literàries (Mare, puix infantat a una vida de curta durada) Hi ha una abundancia d'epítets, adjectius que no tenen cap significat útil més enllà d'embellir el text (Zeus que als cims trona). També s'usen sobrenoms, que indiquen a una persona pel que és o representa (l'Àtrida). Hi ha un ús freqüent del símil, recurs literari que exposa la semblança d'algo amb una altra cosa (mirant l'aigua amb tints de vi).
 El gènere d'aquesta obra, com he dit abans, es de tradició èpica i va ser Homer el primer escriptor, del qual tinguem noticia, de les llegèndes que en un principi cantaven els aedes. Açí va ser com va neixer l'èpica i, concretament, La Ilíada es una epopeia ja que s'expliquen fets bèl·lics.
 Els personatges que protagonitzen en aquest fragment són:
  1. Aquil·les: El gran Heroi que particpà a la famosa guerra de la Troia sagrada.
  2. Tetis: Titànida, mare d'Aquil·leu i de totes les divinitats fluvials. Al Igual que ella, molts altres altius deus participaran a la famosa guerra.
  3. Zeus: Deu crònida, pare de tots els simples humans i de tots els altius deus.
  4. Agamèmnon: Rei d'Argos, dirigent de tots els aqueus i guanyador de la famosa guerra.
 El fragment ens situa a la costa de Troia, separat del campament dels aqueus i mirant al mar a Aquil·les, l'àgil de peus, invocant a la seva mare, la dea Tetis, per explicar-li les seves desgràcies i els seus pensaments. L'argument que ens donà de per què Aquil·leu està trist i ploraire ve donat perquè Agamèmnon, que s'ha quedat sense amant, li treu la seva segrestada concubina. Aquil·les li demanarà a sa mare que façi que Zeus provoqui la perdua d'Agamèmnon de la guerra. Ell començarà a retirar el seu campament per anar-se'n a casa i durant un temps els Aqueus van perdent la guerra contra els Troians.



 Quan parlem del Context de La Ilíada, s'ha de parlar del context mitològic. Diferents referències a mites de la religió de l'antiga grecia guarneixen el text homèric. Alhora, quan parlem de Grecia hem de compendre que l'història de Grecia va lligada a la mitologia.


expresions llatines

Menjar un bon tiberi

Fer de cicerone


Complex d'Edip

Sindrome de Diogenes


Ser una harpia


Taló d'Aquiles

viernes, 7 de noviembre de 2014

Empúries, l'elegida pels grecs


Empúries segons Estrabó

Estrabó, Geografía, III, 4,8
Font: Bibliotheca augustana

Καὶ ἡ σύμπασα δ᾽ ἀπὸ στηλῶν σπανίζεται λιμέσι μέχρι δεῦρο͵ ἐντεῦθεν δ᾽ ἤδη τὰ ἑξῆς εὐλίμενα καὶ χώρα ἀγαθὴ τῶν τε Λεητανῶν καὶ Λαρτολαιητῶν καὶ ἄλλων τοιούτων μέχρι Ἐμπορίου. αὐτὸ δ᾽ ἐστὶ Μασσαλιωτῶν κτίσμα͵ ὅσον τετταράκοντα διέχον τῆς Πυρήνης σταδίους καὶ τῶν μεθορίων τῆς Ἰβηρίας πρὸς τὴν Κελτικήν· καὶ αὕτη δ᾽ ἐστὶ πᾶσα ἀγαθὴ καὶ εὐλίμενος. ἐνταῦθα δ᾽ ἔστι καὶ ἡ Ῥόδη πολίχνιον͵ Ἐμποριτῶν κτίσμα͵ τινὲς δὲ Ῥοδίων φασί· κἀνταῦθα δὲ καὶ ἐν τῶι Ἐμπορίωι τὴν Ἄρτεμιν τὴν Ἐφεσίαν τιμῶσιν· ἐροῦμεν δὲ τὴν αἰτίαν ἐν τοῖς περὶ Μασσαλίαν. ὤικουν δ᾽ οἱ Ἐμπορῖται πρότερον νησίον τι προκείμενον͵ ὃ νῦν καλεῖται παλαιὰ πόλις͵ νῦν δ᾽ οἰκοῦσιν ἐν τῆι ἠπείρωι. δίπολις δ᾽ ἐστὶ τείχει διωρισμένη͵ πρότερον τῶν Ἰνδικητῶν τινας προσοίκους ἔχουσα͵ οἳ καίπερ ἰδίαι πολιτευόμενοι κοινὸν ὅμως περίβολον ἔχειν ἐβούλοντο πρὸς τοὺς Ἕλληνας ἀσφαλείας χάριν͵ τῶι χρόνωι δ᾽ εἰς ταὐτὸ πολίτευμα συνῆλθον μικτόν τι ἔκ τε βαρβάρων καὶ Ἑλληνικῶν νομίμων͵ ὅπερ καὶ ἐπ᾽ ἄλλων πολλῶν συνέβη.

Ῥεῖ δὲ καὶ ποταμὸς πλησίον͵ ἐκ τῆς Πυρήνης ἔχων τὰς ἀρχάς͵ ἡ δὲ ἐκβολὴ λιμήν ἐστι τοῖς Ἐμπορίταις. λινουργοὶ δὲ ἱκανῶς οἱ Ἐμπορῖται· χώραν δὲ τὴν μεσόγαιαν ἔχουσι τὴν μὲν ἀγαθὴν τὴν δὲ σπαρτοφόρον τῆς ἀχρηστοτέρας καὶ ἑλείας σχοίνου͵ καλοῦσι δὲ Ἰουγκάριον πεδίον· τινὲς δὲ καὶ τῶν τῆς Πυρήνης ἄκρων νέμονται [τὰ] μέχρι τῶν ἀναθημάτων τοῦ Πομπηίου͵ δι᾽ ὧν βαδίζουσιν εἰς τὴν ἔξω καλουμένην Ἰβηρίαν ἐκ τῆς Ἰταλίας καὶ μάλιστα τὴν Βαιτικήν. αὕτη δ᾽ ἡ ὁδὸς ποτὲ μὲν πλησιάζει τῆι θαλάττηι ποτὲ δ᾽ ἀφέστηκε͵ καὶ μάλιστα ἐν τοῖς πρὸς ἑσπέραν μέρεσι. φέρεται δὲ ἐπὶ Ταρράκωνα͵ ἀπὸ τῶν ἀναθημάτων τοῦ Πομπηίου διὰ τοῦ Ἰουγκαρίου πεδίου καὶ Βετέρων καὶ τοῦ Μαραθῶνος καλουμένου πεδίου τῆι Λατίνηι γλώττηι͵ φύοντος πολὺ τὸ μάραθον· ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν πόλιν· ἐντεῦθεν διὰ Σαγούντου καὶ Σαιτάβιος πόλεως ἐνεχθεῖσα κατὰ μικρὸν ἀφίσταται τῆς θαλάττης καὶ συνάπτει τῶι Σπαρταρίωι ὡς ἂν Σχοινοῦντι καλουμένωι πεδίωι·

lunes, 3 de noviembre de 2014

TREBALL GLADIADORS

LES TIC
A Roma hi havia diferents tipus de gladiadors, que es diferenciaven per les armes que duien, els vestits, els cascs i també per la manera de lluitar. Els més coneguts eren els retiarii, els mirmillones i els thraeces . Busca informació a Internet sobre els diferents tipus de gladiadors i fes un petit treball de recerca.


  RETIARIUS:Armat amb una llança trident i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident. Els reciaris no portaven res al cap i anaven vestits amb una túnica curta. Portaven protecció al braç dret i una peça anomenada galerusSi tiraven la xarxa i  no l'encertaven, fugien i preparaven un segon intent mentre el seu  adversari el seguia per l'arena per matar-lo abans. L'adversari més comú del reciari eren els secutors o el mirmil·lons.

http://es.wikipedia.org/wiki/Reciario




Mirmil·ló:
, que vol dir home-peix, fou el nom que es donava a
gladiadors que portaven la imatge d'un peix als seus elms.Generalment s'enfrontaven als reciaris o als tracis. Els mirmil·lons només portaven el braç dret protegit i tenien poca visibilitat, però eren considerats combatents pesants pel gran escut que portaven. Lluitaven amb una espasa del tipus gladius.
El seu nom i emblema era degut al fet que s'enfrontaven als reciaris o homes-xarxa, que usaven la xarxa com per pescar un peix (per després matar-lo amb el trident)

Traci o Trece: fou el nom d'un tipus de gladiador de l'antiga Roma,
que anava armat  amb escut rodó i espasa curta, anomenada com falx supina.
Els tracis i els mirmil·lons s'enfrontaven un amb l'altre talment com els secutors i els reciaris. També de vegades el tracis s'enfrontaven amb els reciaris, encara que aquest enfrontament era menys comú.

CLAUDIA Y IVAN (TRABAJO)

Tipus de gladiadors






Andabatae: Se'ls coneixia per el seu casc sense obertura pels ulls.












 Equites: Anaven en cavall o carrossa i solien lluitar entre ells.










                                              


         Hoplomacus: Lluitaven amb                                                                    escuts molt grans, un casc
       amb visera i una cimera.                                                                                                                               






Mirmos: La majoria provenien 
de La Gàlia (actual França).
Es caracteritzaven amb un 
peix en el casc (peix en llatí= Myrmo). 
La seva vestimenta es basava en un 
llarg escut i armes de procedència gala.








 


Reciaris: No portaven protecció ni en la cara ni en el cap. Portaven una túnica amb un cinturó negre de cuir i com a armes portaven un punyal, una xarxa i un trident.











Retiraii: Portaven una xarxa, un puñal i un trident. Eren coneguts per lluitar sense cap protecció. Acostumaven a lluitar contra els secutors. (són similars als reciaris).









Tracius: El seu nom ve a partir de les seves llargues espasses. Portaven trident o espassa curta, escut quadrat però no protaven casc. Les seves cames estaven protegides.













mirmillones:portaven una tunica curta i un cinturo ample. 

domingo, 2 de noviembre de 2014

Deures!

1. A Roma hi havia diferents tipus de gladiadors, que es diferenciaven per les armes que duien, els vestits, els cascs i també per la manera de lluitar. El més coneguts eren els retiarii (reciaris, que portaven una xarxa i un trident), els mirmillones (murmil·lons, que duien un casc ornat amb un peix, escut i espasa) i els thraeces (tracis, que vestien a la manera de tracis i portaven una espasa curta). Busca informació a Internet sobre els diferents tipus de gladiadors i fes un petit treball de recerca.


Retiarii: Era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident. Els reciaris no portaven res al cap i anaven vestits amb una túnica curta. Portaven protecció al braç dret i una peça anomenada galerus.
Si tiraven la xarxa i no l'encertaven, fugien i preparaven un segon intent mentre el seu adversari el seguia per l'arena per matar-lo abans. L'adversari més comú del reciari eren els secutors o el mirmil·lons.


Mirmillones: Que vol dir home-peix, fou el nom que es donava a uns gladiadors que portaven la imatge d'un peix als seus elms. Com que les seves armes eren semblants a les usades pels gals, també se'ls anomena Galli. Generalment s'enfrontaven als reciaris o als tracis. Els mirmil·lons només portaven el braç dret protegit i tenien poca visibilitat, però eren considerats combatents pesants pel gran escut que portaven. Lluitaven amb una espasa del tipus gladius.
El seu nom i emblema era degut al fet que s'enfrontaven als reciaris o homes-xarxa, que usaven la xarxa com per pescar un peix (per després matar-lo amb el trident de Neptú).

Thraeces:  Fou el nom d'un tipus de gladiador de l'antiga Roma, que anava armat a la manera dels tracis amb escut rodó i espasa curta, anomenada pels autors llatins (concretament per Juvenal) com falx supina.
Els tracis i els mirmil·lons s'enfrontaven un amb l'altre talment com els secutors i els reciaris. També de vegades el tracis s'enfrontaven amb els reciaris, encara que aquest enfrontament era menys comú.